UN MIGDIA

Vaig emprendre un camí ..

Havia arribat fins allà, els escrits intercanviats mostraven un personatge d’una gran qualitat, volia coneixe’l  però alhora no sabia que li podia oferir, ni quins eren exactament els seus desitjos.

Alt , d’ulls profunds i somriure càndid, pausat ... la xerrera sense sentit em sortia per totes bandes, em sentia petita al seu costat. Era com si el seu interior m’hagués captivat, com si la seva presència m’obligues a expressar-me en una constant...

Era un dia de sol, asseguts en aquella terrassa escoltaves, poc preguntaves i accedies a veure com encenia una cigarreta rere l’altra,  el menjar va quedar quasi en la seva totalitat sobre la taula, sols la cervesa va quedar buida...

El poc temps que teníem anava passant, cada minut compartit ens restava temps, estàvem en aquell moment on haguéssim volgut que jo no tingués que retornar al treball. Una bombolla ens envoltava i no volíem trencar-la per seguir el camí que tocava...

En aquell mateix instant hagués agafat la teva cara amb les meves mans,t’ hagués besat, primer en suavitat i desprès profundament , m’hauria arrapat al teu cos , els meus pits pressionant   el teu tors, i  que els nostres sexes  es sentissin mútuament a través de la roba...Voldria haver pogut pujar junts al cotxe i emprendre el  camí del desig...

Sols vàrem tenir un instant on les nostres boques es van fusionar  i els nostres cossos es van sentir,  abans no puges  al cotxe, per emprendre un camí de retorn que no desitjava fer...

Un migdia de sol, preludi del vol...