Un nou camí

La brisa del capvespre refreda la pell

calenta.
A la gatzoneta als seus peus llepa les restes de la llet brollada  que la boca no ha pogut retenir.
Els ulls clucs absorbeixen les restes del plaer viscut.
No es vol moure, sols continuar així,  als seus peus besant el plaer compartit..
Es sent part d’ell, no sols la seva submisa , si no la fusió d’un a l’altra.
Flashos d’instants remouen la seva consciencia , desitja tornar a sentir la força dels seus dits sobre la pell del seu coll, aquella pressió com a collaret posat. Li recorda el per què de  desitjar ser-hi, estar, desitjar i compartir.
Dins seu desitja moure les natges, contornsionar-se davant d’ell i per ell, obrir el seu sexe a altres pel plaer  compartit..
Donar-ho tot, ser-ho tot...
Aquella espatlla a qui anar, aquella puteta a qui satisfer.
Ni la te , ni la comparteix.. sols es seva i tots dos son conscients..
Segurs han obert un nou camí.

Pertànyer

No hi ha distancies si les ànimes son a tocar…

No calen paraules quan les pells dialoguen.

Oberta i exposada al sentir de l’ànima. Nua i oberta al teu ser.

L’instant just, sostinguts, moment en que el temps es para. Les distàncies, esborrades…

Un sospir, un silenci, tot es fon en el segon que les pells s’acoplen .

Sota la capa de la nit, es cossos es desprenen de les rancunies dels dies passats,  les pells nues criden en el silenci, els cossos s’arqueixen retallant distàncies .

La consciència de saber-se, pertànyer.

Llàgrimes de plaer regalimen pel sexe, sexes xopats i clavats. Quiets sentint els palpitars dins el cos, mirades amb els ulls clucs, paraules callades, sons del gaudir.

Plaer en estat pur, primari i submís , submís i dominat..

Pertànyer , posseir, compartir…

Moviments que acompasen els desitjos desfermats, repicar de cossos, sons entretallats, paraules que exciten l’ànima, silencis que alliberen els crits de plaer … alts i baixos que mantenen les tensions dels cossos excitats, plens de la necessitat de beures un a l ‘altre.

Tot en un , un en tot