A la gatzoneta als seus peus llepa les restes de la llet brollada que la boca no ha pogut retenir.
Els ulls clucs absorbeixen les restes del plaer viscut.
No es vol moure, sols continuar així, als seus peus besant el plaer compartit..
Es sent part d’ell, no sols la seva submisa , si no la fusió d’un a l’altra.
Flashos d’instants remouen la seva consciencia , desitja tornar a sentir la força dels seus dits sobre la pell del seu coll, aquella pressió com a collaret posat. Li recorda el per què de desitjar ser-hi, estar, desitjar i compartir.
Dins seu desitja moure les natges, contornsionar-se davant d’ell i per ell, obrir el seu sexe a altres pel plaer compartit..
Donar-ho tot, ser-ho tot...
Aquella espatlla a qui anar, aquella puteta a qui satisfer.
Ni la te , ni la comparteix.. sols es seva i tots dos son conscients..
Segurs han obert un nou camí.
