Dins el meu interior es va anar formant un sentiment, creixia silenciosament i amb cura, sense gosar a expressar-se verbalment. Va prendre la forma del desig, manava dels nostres cossos tots els silencis interns, deixàvem que el nostre plaer manifestes els sentiments...
El meu cor no ha deixat de palpitar , sento els batecs oprimits per la incertesa. Alhora el meu sexe segueix el compàs dels sentiments refrenats...
El desig batega dins meu, anhela alliberar-se de la càrrega interna, fluctua al ritme del cor... quan l’esperança fa acte de presència emet les seves corrents , recordant tot el que pot donar, quan l’ incertesa s’apodera i oprimeix l’òrgan , el desig queda mort...
Recorro amb silenci les onades del plaer compartit, tan mateix aquest acte em dol davant els dubtes... quasi et toco, quasi sento les teves mans sobre el meu cos, quasi et sento clavat dins el meu interior... llavors les imatges es desvirtuen amb les imatges del dolor, amb el sentiment de la llunyania...
El cor s’encongeix i el desig desapareix...
El sentiment va créixer en el meu interior..
El sentiment palpita en el meu interior...
El desig espera el teu retorn...
No hay comentarios:
Publicar un comentario