VESTA

Com us ho explicaria per que tots m’entenguéssiu...

Soc una dona que volta per aquest món, propera i distant alhora , que guaita més que xerra, que escolta més que parla.  Amiga del silenci i amant dels petits plaers.

L’entorn on creixes et modela, però tots naixem amb les pròpies característiques. Jo ja era aquella personeta de la família que anava per fora dels límits familiars, no m’agradava el seguir per seguir, ni el fer per fer; com deien: era “La llanera solitaria”.

Vesta

 

El nom que vaig triar per a mi:” Representa el arte de mantener el  fuego del hogar y del templo interno”.

Una mica jo mateixa. Durant anys he estat una fidel mare, dona , cuidadora de l’entorn familiar, oblidant el propi interior. Un bon dia despertes i t’adones que la vida passa sense parar, que no hi ha un demà on podràs volar, sols un avui.

 

M’agrada guaitar, m’agrada experimentar, tot el que es pugui fer,  jo també ho puc provar. La meva ment d’entrada no te límits i el cos , per ara , m’acompanya.

De xica ja  sentia la sexualitat dins meu i gaudir de les carícies en el propi cos era una font de desconnexió. Els anys passaren i un bon dia vaig donar renda solta al meu interior...

Vaig endinsar-me per camins que m’omplien de plaer i alliberaven els neguits, gaudint dels cossos i protegint l’ànima. Curiositat i  desig de saber més, evolucionar. Descobrir el plaer de plasmar els pensaments i desitjos, de mostrar com la sensualitat (de la qual soc una gran admiradora) podia estar en qualsevol instant, utilitzant el propi cos per ensenyar-ho. El plaer de ser vista.

Sempre he estat fidel a una norma: No som sols cossos, ha d’existir una persona al darrere.

La vida és curiosa i quan penses que tot ja està dat i beneït , apareix quelcom que et fa veure i sentir les coses de distinta manera.

Aquests dos últims anys, ha estat molt especials.

D’entrada va aparèixer ell, sense més les pedres del meu mur varen començar a caure alliberant l’interior, creixent el desig de mostrar-lo tal com era. El desig d’experimentar el plaer i evolucionar es va anar focalitzant, en el desig de créixer amb ell. Vaig creuar-me amb qui m’oferia i em donava un immens plaer, vaig trobar l’amo dels meus instints, amb qui compartir el desig i el plaer en tots els estats.

La segona cosa que va aparèixer... el càncer,  un cop dur , que et toca en el més profund de l’ànima i et fa trontollar tot el teu món. Com a dona puc dir que passar per una mastectomia és sentir-te mutilada, perdre una part de tu mateixa, especial, font de diversos plaers, amamantar , excitar-se, sentir-se bonica...

Si bé en aquest procés l’estat físic el vaig anar assolint, emmotllant-me a cada situació, l’estat emocional va caure en picat, l’interior es va fer xixines i la negror es va apoderar de mi.

Una dura prova que va posar en perill moltes coses i va obligar a superar-me.

 

I aquí estic:

 

Continuo sentint el desig pel plaer.

Continuo mostrant petits instants de la meva vida amb sensualitat.

Camino pels camins del desig agafada de la seva mà, evolucionant , creant instants d’alta càrrega sexual, experimentant. Plena de desig i totalment curulla.

Però no soc un objecte que està aquí per reclamar sexe, les xarxes i blogs em permeten crear, experimentar, conèixer, saber, compartir, evolucionar, intercanviar experiències... un sense fi de coses.

Si una part del que mostro, del que veieu o del que escric, us dona petits instants de plaer, us reconforta o us fa sentir a gust... Em sento satisfeta.

Si no us agrada o us molesta, llavors, millor que no em mireu.

Vull continuar mantenint la meva essència, em permet volar i gaudir de la vida... un valor molt apreciat que no ens adonem de lo immens  i important que és fins que l’alè de la pèrdua et toca.

Gemma.