Hi ha dies...

Hi ha dies que et despertes mires l’entorn i decideixes girar-te, quedar-te quieta en el llit sentint els llençols,deixant que el cap es desconnecti, gaudint del plaer sols d’estar.

Obrir els ulls , sentir la pròpia nuesa i desitjar compartir-la, voler sentir les pells refregant-se amb la calma del temps, sentir com s’eriça i l’escalfor puja des la punta del peu transitant per tot el cos fins l’últim porus.

Notar com la humitat va creixent dins teu, omplint-te , esperant el moment àlgid per regalimar cos avall xopant-t’ho tot.

Desig de sentir les carícies recorrent cada racó del ser, llavis molls formant camins de foc al seu pas. Cossos entortolligats  sentint el delir a cada frec; creixent , escalant , pujant cotes cada cop mes amunt fins la cima del plaer, allà ,quedar-s’hi suspesos en una eclosió infinita.

Baixar poc a poc, sentir com el cos es relaxa , les respiracions es compassen i els batecs es van transformant en silenciosos.

Xiuxiuar sons inconnexes de plaer mentre les pells es queden enganxades, absorbint el delir obtingut , nedant en un estat de nirvana, envoltats per l’aroma dels cossos excitats.

Hi ha dies que obres els ulls i sols desitges despertar entre la teva pell...