L'ESPERA

Les restes de la nit envolten el meu cos, el desig latent palpita al ritme de les hores, no hi ha temps per poder saciar-lo...

Podria calmar el neguit amb el meu propi plaer, però sols incrementaria l’ànsia de sentir el teu cos, el bategar del meu sexe s’incrementaria amb l’anhel de sentir la plenitud del teu sexe penetrant-me. No ,  no hi ha auto- plaer que amansi la creixent necessitat d’assaciar  el cos.

Les hores passen, els dies cauen i l’espera es converteix en una eternitat, un llarg túnel per on caminem en espera de veure la llum final, on la claror ens omplirà de plenitud. Ressegueixo el teu cos , palpo cada mil·límetre  de la teva pell poc a poc, pausadament gaudeixo de les imaginaries carícies teves  sobre la meva eriçada pell, m’arquejo en espera de sentir el pes del teu cos sobre meu, elevo els malucs oferint-te el meu sexe humit ... els pits plens de deler esperen la humitat de la teva boca sobre ells, desitjosos de sentir l’eclosió que li provoques.

La nebulosa del desig m’envolta a tothora  fuetejant el meu cos aspectant front teu...