Cabdell

Els moments en la vida es succeeixen , el fil del cabdell es va desfilant i  penses que el podràs mantenir sense que s’enredi, però veus que hi ha un primer nus, procures desfer-lo , omets la realitat i intentes fer com si allò no hagués succeït...

Aviat apareix el segon nus..

 Que faig ara ???

 El cabdell desfilat s’omple de nusos i ja no saps com tornar a reorganitzar-lo, busques el  segon bri, i t’agafes ben fort d’ell, com una taula de salvació et quedes enganxada a fi que el cabdell no continuï omplint-se de nusos. Per molt que vulguis no pots evitar que es vagi enredant, només hi ha una solució, ho saps, però no vols executar-la , tens por dels resultats, de les conseqüències.

Tallar el fil és l’únic que pots fer, arribes al convenciment  i ho tens clar, però , no hi ha valor, no trobes les forces per fer-ho, per assumir els resultats. Amagues el cabdell , el deixes en un costat i et penses que així el temps tot ho calmarà...

El cabdell rodola i rodola, i  arriba aquell moment que tot i no poder mirar-lo directament , prens les tisores i amb dolor talles el fil...

No hi ha cabdell , ni primer, ni segon bri , sols la sensació d’haver-ho fet malament, la sensació del dolor envers els altres... hi ha pau , la realitat s’ha imposat i això proporciona calma...

Calma per afrontar la tempesta que vindrà...