INSTANTS

El dia està sent dur, la feina m’enterra en una sensació d’ofegament, no tinc ganes d’escoltar la gent que m’envolta...

Necessito que aquest daltabaix de tasques parin.

Només penso en sentir les teves mans sobre el meu cos, notar les teves carícies, els teu llavis humits recorrent cada part del meu ser,  deixant gravat el camí...

Vull sentir el silenci del moment bressolat pel nostre xiuxiueig , el so dels nostres cossos entrecreuant-se , masegant –se, la fricció de pell a pell.

Només vull escoltar-nos, sentir-nos...

Suspendre  el temps per prolongar tots els petits instants en un camí de plaer...

Miro al voltant ... i et sento.