El que veus, El que hi ha, El que sent l'ànima

 

La roba cobreix el cos, i en cert punt, vesteix l'ànima.

El que veus… res , es veu el que un imagina. La imaginació, aquell gran món que t'ho pot donar tot.

La realitat, nua i crua , mostra les cicatrius, ensenya els resultats de les batalles, les estimes i les odies, lis trobes aquell punt de bellesa dins la lletjor. Ho acceptes , convius i vius.

L'ànima navega  entre mars , el que es veu i la realitat, el que desitges i el que és factible , entre l'orgull d'aquelles cicatrius i l'odi per les seves conseqüències.

Els desitjos volen, el cos reacciona , la imaginació s'enlairen… volen amb el desig de volar alt, volen cap a les brunes del plaer ...regira cap a moments viscuts, gaudits, planeja entre els plaer compartits , juga amb el record dels jocs i picaresques calentes, es sosté gaudint…

I gaudint es quedaria , pararia el món i allà amb ales esteses es quedaria..

La ment traïdora et fa baixar, com la corda trencada, el sotrac de la caiguda et retorna a la realitat.

La realitat, allò que realment saps que hi ha ...i aquell orgull de cicatrius es transformen en el que has perdut..

Volar...per molt que el desig empenyi, la realitat t'atura, et xiuxiueja …. La realitat que tu saps que hi ha , ningú la voldrà.

Cobreixes el desig i l'ànima ferida en un vel de indiferencia, com si res passes , com si el propi món continues igual.

I ho saps, saps que no és veritat…