No hi ha distancies si les ànimes son a tocar…
No calen paraules quan les pells dialoguen.
Oberta i exposada al sentir de l’ànima. Nua i oberta al teu ser.
L’instant just, sostinguts, moment en que el temps es para. Les distàncies, esborrades…
Un sospir, un silenci, tot es fon en el segon que les pells s’acoplen .
Sota la capa de la nit, es cossos es desprenen de les rancunies dels dies passats, les pells nues criden en el silenci, els cossos s’arqueixen retallant distàncies .
La consciència de saber-se, pertànyer.
Llàgrimes de plaer regalimen pel sexe, sexes xopats i clavats. Quiets sentint els palpitars dins el cos, mirades amb els ulls clucs, paraules callades, sons del gaudir.
Plaer en estat pur, primari i submís , submís i dominat..
Pertànyer , posseir, compartir…
Moviments que acompasen els desitjos desfermats, repicar de cossos, sons entretallats, paraules que exciten l’ànima, silencis que alliberen els crits de plaer … alts i baixos que mantenen les tensions dels cossos excitats, plens de la necessitat de beures un a l ‘altre.
Tot en un , un en tot
No hi ha distancies si les ànimes son a tocar… ostres, això m'ho de tatuar al braç per no oblidar-ho. Gràcies
ResponderEliminar