A vegades , per petits moments, els somnis es converteixen en realitat... instants desitjats , anhelats i arraconats per falta de possibilitat s’esdevenen tangibles ... No existeixen prou paraules per descriure que és tocar el cel i quedar-s’hi flotant, no hi ha expressió creada que reflecteixi els petits interludis en que la realitat permet que el desig és desfermi...
Sota una nit fosca, amb el so de la pluja com a música el meu desig viatjant per les carreteres , avui no vola, avui les ales viatgen plegades al meu cos, avui els dits palparan, avui el llavis besaran, avui les pells es fondran...
El batec del cor és el baix d’aquesta cançó , l’aroma del meu desig envolta tot el cotxe i el palpitar del sexe anhelant el metrònom del temps . La foscor ens envolta, no necessitem paraules sols l’abraçada que ens fon un amb l’altre, sols la necessitat de sentir les pells nues, respiracions entretallades, emocions esclatant en silencis plens d’expressions...
No hi ha mai prou temps... les nostres mans desprenen les vestimentes sense miraments , l’electricitat que recorre els nostres cossos és palpa, humits llavis recorren els cossos, la meva boca assaboreix el teu erecte sexe clavat dins la gola, la llengua recorre , pressiona la base , mentre els teus dits juguen amb els meus llavis lubricats, et claves dins meu fins que fas brollar el meu orgasme, silenciat per la plenitud de la meva boca... no hi ha treva pels nostres cossos mentre les restes del meu plaer encara palpiten em penetres, elevant-me a un sens fi de sensacions , corrents que recorren el meu interior ...
Anhel per acoblar els cossos, els pits reposant en el respatller del darrere i el meu cul pressionant el teu estómac sento com la meva escalfor puja per cada porus de la meva pell a cada envestida del teu sexe dins la meva humida cova, com el fluxos llisquen per les cames i el cos em crema , el plaer s’eleva una i altra vegada. Em sento calenta, desitjosa de sentir-te constantment dins meu, el cap es converteix en un receptor de plaer, les boires de la passió ens envolten i ens omplen de delit; interludis de suaus moviments on els nostres sexes gaudeixen de sentir-se un a l’altre a l’entrada del meu canal la cadència del vaivé es va incrementant, em penetres profundament i en un nou esclat de plaer alliberem tot el nostre anhel en un orgasme conjunt..
Els cossos units es relaxen enganxats l’un a l’altre , la foscor de l’exterior ens envolta , silenci...
La pluja continua caient, el temps passa, però nosaltres seguim enganxats sentint com el plaer transita per les nostres pells...
No hi ha mai prou temps...
No hay comentarios:
Publicar un comentario